Subsidi per desocupació

Subsidi per desocupació: el TS estima el recurs d'unificació de doctrina i confirma el criteri de l'Advocacia de l'Estat de tenir en consideració, per a no donar accés en el seu cas al subsidi per desocupació, les indemnitzacions per acomiadament superiors a les legalment previstes.

✅ L'Advocacia de l'Estat, a través del Dpto. d'Ocupació Pública i Relacions Laborals, va presentar recurs de cassació per a unificació de doctrina contra la STSJ de Galícia 5148/2024. Aquesta sentència va estimar el recurs de suplicació contra la SJS núm. 3 de Pontevedra 322/2023, declarant el dret del demandant a percebre el subsidi per desocupació sol·licitada i condemnant al SEPE.

💡Qüestió controvertida

La qüestió del recurs de cassació consistia a determinar si el treballador, en un acomiadament col·lectiu ETOP, té dret a subsidi per desocupació, encara que hagi percebut indemnització pactada col·lectivament que supera la legalment garantida. Això depèn de si ha de considerar-se com a renda ex art. 275.4 LGSS aquesta indemnització superior a la legal pròpia de tal acomiadament (mancant pacte, de 20 dies per any treballat) perquè es considera que compleix el requisit de “mancar de rendes pròpies” (art. 274.2).

📌L'AE va seleccionar com a sentència de contrast la STSJ de Castella i Lleó 190/2020 i va invocar com a preceptes infringits els articles 274 i 275.4 LGSS (disposant aquest últim que l'import corresponent a la indemnització legal que en cada cas procedeixi per l'extinció del contracte de treball no tindrà la consideració de renda, i “als efectes previstos en aquest article, es computarà com a renda l'excés que sobre aquesta quantitat pugui haver-se pactat”).

✍ La Sentència

El TS aprecia contradicció entre les sentències comparades perquè, encara que ambdues apliquen l'art. 275.4 LGSS per a decidir sobre el còmput de la indemnització per acomiadament com a renda a l'efecte del subsidi de desocupació, adopten criteris diferents:

📌Sentencia recurrida: la indemnización recibida no debe computarse como renta, porque, aun siendo pactada y superior a la legal, se encontraba dentro del límite legal del despido improcedente (33 días por año trabajado).
📌Sentència referencial: ha de considerar-se en tot cas com a renda computable l'excés percebut sobre la indemnització legalment establerta.

Señala el TS que esta cuestión ha tenido respuesta en la STS 526/2025 en el sentido indicado en la sentencia referencial, sentando el marco normativo y la doctrina concordante: a efectos de cuantificar el umbral de rentas que condiciona el acceso al subsidio por desempleo, en el caso de despido colectivo pactado (art. 275.4 LGSS), por indemnización legal debe entenderse la establecida con carácter obligatorio (20 días de salario por año de servicios), sin que pueda considerarse como tal la superior acordada o la del despido improcedente.

👉Aplicada esta doctrina al caso, de conformidad con el Informe del MF, el TS estima el recurso interpuesto por la AE.