El periple de dos llenços de Goya

✅La Sala Primera del TS ha desestimat els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació en el seu moment interposats per Altadis, com a successora de Tabacalera i les seves predecessores.

Es rebutja així la seva pretensió que se la reconegués com a propietària dels retrats del rei Carles IV i la seva esposa la reina María Luisa de Parma, pintats per Goya l'any 1789.

Aquests llenços havien estat executats per encàrrec de la Real Fàbrica de Tabacs de Sevilla, per a ser exposats en un monument efímer que anava a ser col·locat davant la façana de la Fàbrica, com a part de les festes amb què la ciutat de Sevilla va celebrar el començament del nou regnat.

✍️La sentència

La sentència parteix del fet incuestionado que els dos retrats pertanyien al patrimoni de la corona en 1789 i després van passar a l'Estat. A continuació, enuncia les diferents entitats que es van succeir en la possessió dels retrats.

Després d'analitzar els documents i les comunicacions hagudes entre les parts, conclou que el Ministeri va consentir que la Companyia Arrendatària de Tabac a la qual es va arrendar aquest monopoli en 1887 posseís els retrats, si bé, sempre amb una funció d'adorn en els seus edificis, sense renúncia en cap moment a la seva propietat.

La demandant, per tant, i segons el parer de la Sala, no ha acreditat que aquesta possessió originària s'exercís en cap moment a títol de propietària, únic que és idoni per a adquirir la propietat per usucapió, conforme a l'art. 1955 CC.

D'altra banda, l'art. 28 de la Llei 16/1985, del Patrimoni Artístic Espanyol, declara en el seu apartat 2 que «els béns mobles que formen part del Patrimoni Històric Espanyol no podran ser alienats per les Administracions Públiques, […]». I en el seu apartat 3, que «els béns a què es refereix aquest article seran imprescriptibles. En cap cas s'aplicarà a aquests béns el que es disposa en l'article 1955 del Codi Civil».

Per això, malgrat que en un contracte de comodat que van signar el Ministeri i Tabaquera en 1999 es va incloure un esment a supòsits drets dominicals de la posseïdora, no va constituir títol suficient perquè l'Estat perdés la propietat d'aquestes dues obres.

👏Aquesta sentència, que segueix el criteri de l'Advocacia de l'Estat, posa fi a anys de litigi i confirma el criteri del Jutjat de Primera Instància núm. 82 de Madrid i la Secció 19a de l'Audiència Provincial de Madrid.

Agraïm el treball eficaç realitzat sobre aquest tema pel Departament Civil, Mercantil i Concursal de la Direcció General del Contenciós de l'Advocacia de l'Estat.